Imatges que valen més que mil paraules: el poder de les imatges.

IMATGES QUE VALEN MÉS QUE MIL PARAULES

__________________________________________________

El poder de les imatges

Sentiments, emocions, experiències, històries i records. Aquesta és només una petita part de tot el que em transmeten les imatges. Poden ser fotografies que han retingut bons moments, llàgrimes, punts d'inflexió, personetes especials, vivències inoblidables, viatges, somriures, postes de sol, excursions, felicitat i una mica de vida. 

Resulta ser molt fàcil últimament captar instants, ja sigui amb el mateix dispositiu mòbil o amb una càmera, o pintant-los sobre llenç. I és així com fa unes setmanes parlàvem a l'aula de les imatges. Ens vam preguntar com les podríem definir i què són. Justament, vam coincidir amb altres exalumnes dient que una imatge és un moment captat o congelat, qualsevol cosa aturada en el temps, una representació de la realitat o un record. A més, quelcom que no havia jo pensat és que també és un tipus d’art. La fotografia és un art. I de totes aquestes visions, la definició com a tal ens va ser donada de la següent manera: “Una imatge és una representació visual d’un o més objectes, persones, animals, llocs o qualsevol cosa que pot ser capturada pels nostres ulls, a través de diferents tècniques com la pintura, el disseny, la fotografia i el vídeo, entre d’altres.” I aquestes imatges tenen diferents funcions com poden ser informar, transmetre, explicar, ser un element de creació, etc.

És llavors quan vam passar a considerar el poder que tenen les imatges a l'hora de transmetre. I, realment és molt el que tenen? – em vaig preguntar. Doncs sí. Un moment feliç que va ser captat aquell dia de pluja, que aconsegueix treure't la llagrimeta; una posta de sol, que tot i no apreciar-se de la mateixa manera que aquell diumenge, et transporta; uns peus entre la sorra que et recorden l’olor a mar; un paisatge que et fa sentir lliure; una tempesta que fa que surti el sol; una persona que t’estimes amb bogeria, que et fa tornar a bategar el cor; o un simple alè que et fa sentir viu. I és que tots aquests instants queden plasmats en fotografies, en pintures, o en algun paper. I diuen molt. Diuen molt de les persones, del que fem, del que som, del valor i la importància que donem a les petites coses i regals de la vida i de nosaltres mateixos.

Vam veure fotografies - que cadascú havia preparat - amb les quals ens sentíem identificats i no vaig poder quedar més sorpresa. Tothom va fer les seves aportacions i cap fotografia era igual. Algú en portava una d’un paisatge, algú d'una flor, algú d'un instrument, algú de quelcom representatiu, etc. Però qualsevol imatge cobrava sentit i tenia un significat, si així s’explicava. I el més impactant: ningú percebia el mateix. El que jo veia d’una forma, la meva companya d’una altra. I és que, les fotografies prenen molt de significat: el que tu li dones. El que per mi pot ser la cosa més insignificant del món, per algú més podrà ser una petita part que l’omple de felicitat i sentiments.

En el meu cas, vaig escollir aquestes:

Pau, calma, tranquil·litat i serenor. Això és el que em transmet aquesta fotografia. La vaig tirar al País Basc l'estiu de l'any 2019, asseguda damunt d'un mur i contemplant el paisatge. Em sentia lliure, renovada, aprenent, creixent, coneixent món i coneixent-me a mi mateixa. Aquell dia vaig començar a valorar el fet de sentir la tranquil·litat, tal i com el mar em transmetia, que un sent a l'anar a dormir amb la consciència en pau i fent les coses ben fetes. És molt important trobar la calma en un mateix i l'equilibri en la vida. 

La següent fotografia escollida va ser captada justament des de la finestra de casa meva. I em transmet felicitat, molta felicitat. Em fa recordar que la vida està plena de bonics moments dels quals hem de gaudir: les petites coses, els regals inesperats i els instants que ens trobem al nostre camí sense esperar-ho. Aquesta fotografia representa el molt que m'agraden les sortides i les postes de sol, i el molt que les gaudeixo - com si no n'hi haguessin mai més. Perquè al final, l'únic que podem fer és donar les gràcies per despertar-nos cada dia així, amb un sol resplendent i amb ganes de seguir endavant. Gràcies a la vida. 

Nostàlgia. Aquesta imatge em transmet aquest sentiment d'enyorança, mentre em treu un somriure d'orella a orella. Riudaura sempre ha estat el meu refugi, el meu lloc on desconnectar, on riure i plorar, on trobar-me, i on he estat més feliç, des de ben petita. I justament aquesta imatge va ser tirada a casa la iaia, el meu indret de calma i serenor, on hi passava les tardes i tot semblava que prenia color. I el que vinc a dir amb aquest record capturat és que les persones necessitem tenir aquest lloc, aquest espai, aquest indret on sentir-nos a casa. Necessitem sentir-nos lliures i a gust. Sent-te lliure per escapar-te, anar, tornar i reprendre tot allò que calgui. Aquest indret m'ha omplert de felicitat, de vivències, de coneixements i d'aprenentatges. I hi he passat la major part de la meva vida fins al moment, més feliç que mai i gaudint de tot el que aquest m'ha donat. 

I, trencant una mica amb l'estètica i temàtica de les fotografies anteriors, vaig escollir aquesta, extreta de la web: https://www.mercawise.com/estudios-de-mercado-en-mexico/encuesta-sobre-musica. Mostra la connexió que podem tenir les persones amb la música, així com tot el que ens pot arribar a transmetre. Considero que aquest element tan simple pot aconseguir fer canviar el nostre estat d'ànim o fer-nos fins i tot exterioritzar les nostres emocions. Per això, voldria plasmar el pes que té la música a la meva vida. Em permet alliberar-me i em fa sentir. No hem de distorsionar les emocions que tenim - quan sentim alegria, quan sentim tristesa, quan sentim dolor, etc. - sinó valorar-les i apreciar que les tenim en cada moment. Cal estar malament per posteriorment estar bé, per exemple. I la música pot ajudar i influenciar en els processos emocionals que les persones experimentem. 

Per acabar, vaig considerar oportú incloure aquesta fotografia, també tirada al País Basc, a Lekeitio, per donar pas al tancament d'aquesta dinàmica i reflexió. Expressa les meves ganes de viatjar, d'aprendre coses noves, de descobrir, de conèixer, d'experimentar, de trobar indrets nous i inexplorats, com és el de la fotografia, i de viure. De viure molt, amb la gent que m'estimo i que m'envolta, i que m'omple de vida i felicitat cada dia. La vida és curta i no hi ha temps a perdre. I aquesta imatge em transmet vida. 

Per concloure doncs amb aquesta reflexió, no hi ha dubte que les imatges tenen poder de remoure i tornar-nos a moments, així com també d'inspirar-nos i fer-nos sentir. I no hi ha quelcom més bonic a la vida que això. Necessito fotografies com aquestes, així com seguir capturant moments com aquests, per sentir que la vida és bonica, i per valorar que aquesta se m'escapa entre els dits si no la gaudeixo cada instant. Aprofita-la, és teva!